Aquest mes m’han entrevistat des de l’ObeAlimentària sobre l’estat actual de la Producció Agrària Ecològica (PAE). També s’estrena en el quadre de comandament número 83 un apartat amb indicadors d’aquest sector que s’anirà actualitzant periòdicament.

L’Observatori de l’Economia Agroalimentària -ObeAlimentària- és una iniciativa de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la finalitat d’apropar el sector agroalimentari al conjunt dels economistes i a la societat en general, oferint una imatge amplia però sintètica d’un sector clau per a la nostra economia i per al nostre futur.

A continuació es reprodueix el contingut de l’entrevista:

Quin objectiu d’agricultura ecològica va marcar la Unió Europea per a l’any 2030 en el Pacte Verd?

L'objectiu que es va fixar en l'estratègia -la Farm to Fork, que és la del Camp a la Taula-, és assolir un 25% de la SAU en cultiu ecològic, que és força. És un objectiu que no és vinculant i a més està previst per al conjunt de països. És a dir, que el 25% del conjunt de la superfície fos ecològic. Si un país en té més, doncs en té més, un altre menys, però que entre ells es compensi. De fet, per aconseguir-ho, ja que és un objectiu força ambiciós, la Unió Europea va elaborar un pla d'acció [d'agricultura ecològica] i va animar els estats membres que fessin el mateix. Per part de l'Estat espanyol continua sent una tasca pendent; a Catalunya es va aprovar el Pla de la producció agrària ecològica 2024-2027. El que passa és que s'està desenvolupant de forma, diguem-ne, pausada, i de fet estem esperant el primer informe de seguiment i avaluació.

Quins percentatge de terra conreada es dedica a l’agricultura ecològica a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea?

Començo amb la Unió Europea, que el 2023 es van presentar números que estaven al voltant de l'11% per al conjunt i hi ha una gran diversitat entre països. Hi ha per exemple Àustria amb un 27%, Estònia amb un 21%, més o menys; Portugal també hi és. I després, és clar, hi ha altres països que estan molt per sota d'aquest 11% perquè si no, no en surt la mitjana. Pel que fa a Espanya, aquest mateix any 2023 estava pel 12%, una mica per sobre de la mitjana europea però també el mateix: molta diversitat entre comunitats autònomes. A Catalunya estàvem el 2022 al 22,5%, és a dir que ja molt a prop d'aquest 25%; a Andalusia ja es va superar el 25% fa anys. També cal veure que aquests percentatges fan referència a la SAU; inclouen pastures i pastures. Si es considerés només el percentatge de terres cultivades estaríem al voltant d'entre un 10 i 15%.

Per què ha Catalunya hi ha tanta agricultura ecològica, però el consum és només del 4%?

En aquest tema cal pensar una mica com es va desenvolupar aquí l'agricultura ecològica. Al país va començar sobretot per forts impulsos de demanda des de l'exterior (països del nord d'Europa); que van començar a demandar els típics productes mediterranis, però també producte fresc per complementar l'estacionalitat, i ho volien amb certificat en ecològic.

El consum domèstic mai no havia estat alt i ara aquest 4% -per fer-nos una idea, això correspon de fet a 80 € anuals per càpita- és baix.

Què cal fer per augmentar el consum dels aliments ecològics i reduir el diferencial amb la superfície conreada?

Aquí està tot pensat perquè en el pla d'acció, el primer dels tres eixos és el de consum, de com impulsar el consum. I, a més, aquest pla d'acció és el resultat d'un procés ampli amb la participació de tot el sector. Són mesures força consensuades. Només cal començar a implantar-les. Estaria, per exemple, la difusió més àmplia i clara de les característiques dels productes ecològics, el foment de venda directa, aliances per millorar i fer més eficient la logística perquè seguim parlant de quantitats petites i no s'arriba a economies d'escala. Aleshores és un tema que s'ha de millorar perquè arribi realment al consumidor. Un tema molt important que cada cop s'està parlant més és la compra pública verda. El Departament (el Govern) ja té una llei pensada però des del sector ecològic encara no hem vist clar que s'inclourà per exemple aquest 20-25% de proporció d'ecològic perquè hi hagi correspondència al 25% de cultiu.

L’agricultura ecològica, a través del Reglament (UE) 2018/848 estableix un seguit de requisits sobre la producció, transformació, distribució i etiquetatge d’aquests aliments. Ens podries dir quins són els més rellevants?

Jo diria que no n'hi ha uns de més rellevants que altres. El que és rellevant és el conjunt perquè reconeix una manera de treballar. És tot un sistema de maneig, producció i elaboració que no utilitza insums de síntesi. El mateix en l'elaboració: no es poden utilitzar additius de síntesi que s'estan utilitzant a la indústria convencional i que en casos doncs no és bo consumir-los tan sovint. Després, el que també té és que aquest marc normatiu ve acompanyat de tot un sistema de control, inspecció i certificació que és molt important. L'agricultura ecològica és allò que es controla més!

Les limitacions que implica l’agricultura ecològica fan minvar el rendiment de les collites.

Aquest tema sempre ha estat de les crítiques típiques a l'agricultura ecològica. Però, d'entrada, menors rendiments no són un problema, i a més a més no és un problema si es posa en relació amb els insums i la producció obtinguda. Per produir enciams amb molt de “chute” -per dir alguna cosa-, doncs, es posen molts fertilitzants abans!? Tot té un preu!

Evidentment, aquesta crítica té sentit si estem parlant de com alimentar el món, però aquí també hi ha altres mesures complementàries que poden servir. Per exemple augmentar els aliments vegetals directament destinats al consum humà i no a través de l'animal.

I finalment, tot el tema, que sembla obvi, del canvi climàtic. Que no s'estan prenent les mesures que toquen i aquest augment de temperatures és el que està disminuint els rendiments en tota mena, és a dir, tant si és ecològic o no. Doncs no és el tema, sinó que estem parlant de temes més grans. I, darrer apunt, de si l'agricultura ecològica no pot alimentar el món: l'agricultura convencional fa dècades que no és capaç d'alimentar el món, així que el problema és també de distribució i no tant de producció.