Aquest dissabte, 18 de maig, el municipi de Gurb (Osona) ha acollit la I Jornada sobre Agroindústria a la Catalunya Central sota el lema “Producció i consum de carn avui: el gran debat”, organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Un escenari perfecte per analitzar tant els reptes com les oportunitats de futur del sector.

La importància que té la producció ramadera a Catalunya amb un 60% de valor en la producció primària i una part molt important en la indústria amb una activitat exportadora considerable és ben coneguda. Alhora, aquest sector de la carn s’enfronta a diferents reptes tant estructurals com conjunturals, tot i que hi ha diferències entre els subsectors, ja que el porcí té unes característiques, i el boví o l’aviram, en tenen d’altres. En general, les preocupacions més àmplies són les mesures legislatives de millora del benestar animal amb els seus costos associats, els increments de preus de l’alimentació, però també els reptes globals relacionats amb el canvi climàtic. Són qüestions que van lligades a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, igual que a la de com alimentar una població global creixent, d’entre molts altres aspectes. A més, aquests anys s’hi sumat la sequera, sent probablement un efecte directe del canvi climàtic al qual s’ha de fer front, mitjançant les dues vies: la mitigació i l’adaptació. Les alternatives a la carn – plant based o de laboratori-  han sortit com a competidors de la carn.

He tingut l’oportunitat de participar-hi amb una ponència amb el títol “Visions alternatives al consum de carn: vegetarianisme i veganisme”. Tot i que ara es parla molt d’aquest tema, no és només una moda dels darrers anys. Al llarg de la història hi ha hagut diferents moviments i col·lectius renunciant a la ingesta d’animals (carn i productes derivats). Deixant de banda religions asiàtiques, els grans pensadors grecs o diferents corrents durant l’edat mitjana, a Catalunya, a principis del segle vint, ja es van fundar les primeres entitats advocant per aquesta forma d’alimentació, o bé, de vida perquè en molts casos anava acompanyada d’idees progressistes, llibertàries i semblants. No obstant això, la població que es considera vegetariana o vegana actualment continua sent reduïda.

Pel que fa a les grans conclusions de la jornada, potser depenen dels diferents actors implicats. Diria que hi ha un consens pel que fa a la situació actual del sector carni, que es troba davant de pressions diverses. A la pregunta de si cal produir tanta carn a Catalunya (beneficiant l’economia i la balança comercial), hi ha respostes divergents. Resumint es pot dir que aquesta jornada molt intensa ha servit per fer un repàs de la situació actual, intercanviar idees i percepcions, cadascú des de la seva posició dins de la cadena de valor. Pensant en un futur no tan allunyant segurament caldrà donar resposta a canvis encara més importants en la  ramaderia i la indústria transformadora.