Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de parlar d'Agricultura Ecològica a la seu del Col·legi d'Economistes dins del cicle dels Agrodebats organitzat per la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes.

La producció agrària ecològica (PAE) es fonamenta en una llarga trajectòria, no només com a resposta a l'anomenada revolució verda, i fa més de trenta anys que es va distingir mitjançant un marc legal europeu. Aquest reconeixement s'ha refermat amb l'ambiciós objectiu d'assolir un 25% d'agricultura ecològica l'any 2030 dins del Pacte Verd de la Unió Europea. Si bé es tracta d'un sector dinàmic que no ha deixat de créixer durant tot aquest temps i constitueix una alternativa viable com a producció agrària sense químics de síntesi i uns valors intrínsecs addicionals, també ha de fer front als canvis de l'entorn, els reptes globals i tota mena de desequilibris que s'han produït durant els darrers anys. Actualment, el conreu dels aliments ecològics a Catalunya equival a un 23% de la SAU i la quota del consum alimentari se situa entorn del 4%.

D’aquesta situació de partida, es deriven nous reptes que es poden resumir en dos:

1. Assolir almenys el 25% d’agricultura ecològica de les superfícies agrícoles de la Unió Europea l’any 2030 i demostrar que es tracta d’un model agronòmic viable amb tots els efectes beneficiosos sobre el medi ambient i la salut humana

Veient les dades de superfícies ecològiques actuals sembla ser força difícil, partint d’un 10% l’any 2021 i serà imprescindible el foment de la producció amb ajuts, premiant aquest sistema de producció. També cal destinar recursos a la recerca i innovació en producció agrària ecològica ja que compta amb un potencial innovador molt alt.

2. Fer créixer la demanda per productes ecològics per absorbir l’increment d’oferta d’un producte diferenciat

Si ara pensem en com aconseguir-ho, aquestes serien unes idees:

• Fer més visible els productes ecològics i els seus beneficis i fomentar el seu consum, especialment mitjançant les polítiques de compra pública verda
• Vetllar per a una formació de preus que incorporin externalitats positives i/ o negatives (True cost Accounting) per minimitzar el diferencial de preus entre producte ecològics i no ecològics
• Establir estratègies alimentàries en l’àmbit local
• Accelerar la transició ecològica en general

Es pot consultar la presentació completa aquí.