De nou tenim la Setmana Bio aquí amb moltes activitats de tota mena i repartides pel territori i no ha estat fàcil fer-ne una tria. He optat enguany per la jornada tècnica “Crèdits de carboni i pagesia”, la jornada “Producció de fruita per a autoconsum a muntanya” i després vaig aprofitar per anar de passeig per l’Ecoviure.

La Setmana Bio és un espai promogut pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb activitats autogestionades pels operadors del sector. Inclou visites de finques i instal·lacions productives, excursions, jornades, experiències gastronòmiques, fires, activitats a l'escola...

Començant amb la jornada tècnica sobre els crèdits de carboni en agricultura, organitzada per l’Escola Agrària de Manresa en col·laboració amb l’Era i la fira Ecoviure, cal esmentar que s’ha tractat el tema de forma molt equilibrada passant per qüestions normatives, tècniques i fins i també reflexions de fons.

Ha començat en Salvador Samitier del gabinet tècnic del DACC exposant els conceptes bàsics de com s’organitzen els mercats de crèdits de carboni i la relació actual amb la denominada agricultura de carboni. Després, des de l’empresa Azolla s’ha obtingut una visió general pràctica de com s’organitzen els projectes per entrar al mercat voluntari dels crèdits; finalment, l’Olivier Chantry s’ha centrat en una visió crítica, de si realment els mercats de crèdits de carboni poden ser una solució útil i eficaç perquè el sector agrari redueixi les emissions.

En resum i tenint en compte tots aquests inputs es pot constatar el següent: ens trobem davant d’una emergència climàtica i cal actuar; hi ha voluntat política (almenys a Europa) de reduir les emissions de CO2 (i altres gasos d’efecte hivernacle); en el mercat de crèdits de carboni voluntari (actualment inclou l’activitat agrària) hi ha diferents enfocaments amb metodologies diverses;  la Unió Europea està treballant en un reglament per a un sistema de certificació de remocions de carboni.

Ha quedat en evidència que, ara mateix, els agricultors que fa anys que cuiden els sòls, retenint carboni amb pràctiques agràries seguint els principis de l’agricultura ecològica probablement no seran “elegibles” per entrar en aquests sistemes existents. I des d’un punt de vista més conceptual s’ha fet la reflexió sobre el funcionament dels sistemes de mercats i les seves mancances. També s’ha considerat que no es converteixi en un instrument més dels mercats financers globals sinó que beneficiïn l’agricultura familiar compromesa amb el territori i els reptes globals.

La jornada de la poma de muntanya s’ha organitzat a Sant Joan de l’Avellanet dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró a on fa uns vuit anys es va plantejar crear un espai per a la conservació de varietats tradicionals de fruita de pinyol, principalment pomes, amb l’Andreu Vila i en Xavier Ferré de guia i instructor. Hem pogut veure la finca amb les diferents varietats i sobretot hem pogut anar tastant-les directament de l’arbre. S’han explicat aspectes pràctics de sanitat vegetal, fertilització, poda... També hem pogut gaudir de més varietats tradicionals de muntanya portades de l’Alt Ribagorça. Han sortit molts noms i curiositats. M’he quedat amb alguns com “Bellesa de Roma”, “Cuixa de dona” (pera) i sobretot la “Poma d’escalivar” fent referència a un tipus de cocció al caliu de les pomes, diferent de les pomes al forn! Si algú em pot passar indicacions més concretes, seran benvingudes!