Avui s’han presentat les dades estadístiques 2022 de la PAE de Catalunya destacant que se supera la barrera dels 5.000 operadors en règim de producció ecològica i que més de la meitat de la vinya ja és ecològica. Aprofito per fer un repàs de les estadístiques disponibles del sector ecològic.

Com és habitual per aquestes dates, es presenten les dades oficials de la producció agrària ecològica 2022 que provenen dels registres del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) sent l’autoritat de control competent corresponent. Aquest any no hi ha increments tan pronunciats com en els períodes anteriors, però com que ja se situa en uns nivells considerables, no s'ha de considerar com a punt d'inflexió. Compta amb una superfície agrària ecològica total inscrita de més de 272.000 hectàrees, i descomptant-hi superfície boscosa, s’obté una superfície agrària utilitzada d’unes 242.000 hectàrees que representen aproximadament el 23% del total d’aquesta superfície. I això, que encara queda pendent d’aprovar el nou Pla d’acció PAE que ha d’entrar en vigor aquest 2023 i donar un nou impuls a producció i consum.

Les superfícies, els operadors, els caps de bestiar, les arnes, les indústries elaborades, etc. són les dades fàcilment disponibles perquè provenen directament dels registres d’inscripció i de control de la PAE. Fins aquí, tot controlat i amb la traçabilitat corresponent! Però quines altres dades tenim al nostre abast per valorar l’avenç de les pràctiques agràries respectuoses amb el medi i amb la nostra salut?

Anar més endavant o més enrere en la cadena es complica i intento desgranar-lo una mica. Dins del sector ecològic, en a publicació conjunta de la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM) i l’Institut de Recerca de l’Agricultura Ecològica (Fibl) es publicen anualment les estadístiques globals sota el títol “The World of organic agriculture”. Es tracta d’un treball extraordinari i rigorós que recull les dades estadístiques disponibles, o bé, les  estimacions més fiables i més recents relacionades amb l’agricultura ecològica arreu. És un tipus de “Statistical yearbook” com els que es consultaven a les biblioteques abans del món digitalitzat. I ara el dubte: d’on venen aquestes dades?

Revistant les fonts d’informació de la darrera edició (2023) pel que fa a l’estat espanyol són:

• Eurostat (àrees i cultius), que s’alimenten de les dades del MAPA a través de les comunitats autònomes subministrades per part de les certificadores.
• MAPA (vendes al detall, valor importacions i exportacions), procedents de l’estudi de “Caracterització de la producció ecològica espanyola”
• Comissió Europea/ Traces (dades importacions)
• GATS/ USDA (exports cap als Estats Units d’Amèrica)

D’aquestes fonts, el dubte més gran sorgeix de l’estudi de caracterització del MAPA que publica anualment des de l’any 2011 quan va començar amb moltes estimacions que amb el temps s’han anat substituint per informacions més sòlides. El darrer exemple d’aquesta millora contínua en les estadístiques del sector de l’agricultura ecològica són les dades de consum que permet afinar també en els canals de distribució: fa dos anys que per part del Ministeri d’Agricultura es publiquen xifres procedents de consum d’aliments ecològics del Panel de consum alimentari que funciona des de l'any 1987 a través d'enquestes a les llars (més detalls).

Llavors el que queda encara pendent, pel que fa a les estadístiques físiques serien els rendiments que no es recullen de forma explícita per part dels organismes de control, i quant a les econòmiques, per exemple els costos, els llocs de feina i ratis econòmics com el volum de facturació de les empreses del sector, tots dos difícils d’estimar quan es tracta d’empreses mixtes (ecològic i convencional). En les dades d’importació i exportació hi ha moltes dificultats per obtenir-les de forma robusta; a demanda del sector, s’està estudiant la possibilitat d’ampliar els codis TARIC per poder diferenciar entre les dues qualitats, tot i que seria millor si es planifica directament des de l’entorn comunitari.

I finalment, hi ha l’assignatura pendent dels preus! Existeixen molt pocs registres regulars de preus reals o de referència dels productes ecològics. Es poden trobar per exemples les cotitzacions de la llotja de Talavera de la Reina, l’Observatori de preus i mercats de la Junta d’Andalusia, els preus de l’Observatori de Preus del DAAC, la llotja de Reus..., però en general no hi ha massa crítica per fer-ne un seguiment rigorós. També es deu al fet que ens trobem moltes vegades davant d'una oferta poc homogènia. Altres països, sí que recullen els preus en origen o mercas de forma periòdica: l’ISMEA a Itàlia, FranceAgriMer a França o l’AMI a Alemanya.

A mesura que s’incrementin producció i consum, s’hauran d’instaurar les estadístiques que manquen, almenys per als sectors amb més incidència en el territori, com ara els preus del raïm ecològic a Catalunya, o com ja s’està fent, els productes hortícoles ecològics més recurrents a Andalusia. Serà la forma d’obtenir cada vegada més dades que permetin també anàlisis econòmiques del sector de la PAE i dissenyar polítiques més afinades.