La setmana passada vaig passar uns dies a la Provença i com és habitual, m'he fixat en l'oferta dels productes frescos als mercats i les botigues. En aquest cas, com que França posa tant d'èmfasis en els productes nacionals i els seus pagesos porten una lluita molta llarga, m'he interessat especialment pels productes d'origen espanyol en aquesta època de l'any.

No pretén ser una anàlisi exhaustiva ni sistemàtica -què per això existeixen els sistemes de recollida de dades oficials- senzillament he aprofitat l'estada per examinar l'oferta dels diferents comerços per veure coses curioses i treure'n alguna conclusió. Començo amb la imatge de l'inici què em sembla dels més extremes: una oferta de productes poc nacionals al primer "Intermarché" que he trobat. Evidentment, hi ha algun producte exòtic, però la maduixa d'Espanya i els tomàquets del Marroc ja no tant...

En general, a la resta dels llocs, els pebrots, les albergínies, els carbassons, els tomàquets i els cítrics venien principalment d'Espanya. I això no només en convencional, sinó també als prestatges ecològics de les grans superfícies o fruiteries de barri, igual que a les botigues especialitzades, moltes d'elles integrades en cadenes que operen sota criteris de la distribució moderna.

D'aquestes darreres m'he topat amb un discurs promocional de la cooperativa de productes ecològics Biocoop (creada l'any 1986 i un referent en el sector eco) posant xifres a l'origen dels seus productes i objectius encara més exigents, com per exemple que "el 88% de la fruita i les hortalisses venudes, produïbles a França [suposo que des d'un criteri agronòmic], són d'origen francès". En general, aquí es nota que l'assortiment dels productes elaborats fora de França s'ha anat reduint al llarg dels darrers anys. En aquest sentit, és una molt bona alternativa a les grans superfícies convencionals: ecològic, cooperativista i de proximitat, també venda a granel i altres mesures sostenibles pel que fa als embalatges.

No obstant això, he trobat una altra forma de producció i consum més territorialitzada, és a dir més "ecològica": una finca familiar de 3,5 hectàrees a Barbentane que produeix en ecològic des de fa anys, i que volia deixar l'activitat, quan a súpliques dels seus clients, li donen la volta a l'activitat i es crea l'Association Paysan Biodirect. És una iniciativa semblant a les AMAP franceses (Associations pour le maintien d'une agriculture paysanne) que fomenta un tipus d'agricultura solidària. I han anat més enllà amb la construcció d'cuina cooperativa com a l'escenari perfecte per transformar les pròpies verdures i fruites -especialment els excedents de temporada- comptant amb l'ajuda dels socis amb els quals també es reuneixen al voltant de la taula, ja que s'organitzen, entre d'altres, festes i esdeveniments culturals.

Al final, m'he anat del tema inicial, però penso que aquest petit resum és un bon exemple de què existeixen les diferents opcions per consumir els aliments i és el consumidor el que pot i ha de triar i contribuir amb els seus hàbits a la transformació del model agroalimentari!