Aquesta setmana ha tingut lloc la Biofach, fira internacional de referència per a professionals del sector ecològic. Com arreu, la pandèmia i la invasió d’Ucraïna estan marcant també el desenvolupament del sector ecològic. Des d’una esfera política es troba entre els enfocaments positius del Green Deal i l’Estrategia Farm to Fork amb l’objectiu d’arribar a un 25% de terres en ecològic l’any 2023 a Europa i al mateix temps amb unes pressions del sector convencional productivista que reclama rebaixar les exigències mediambientals en l’agricultura i ramaderia.

Però el sector ecològic s’ha mostrat unit i amb forces de continuar en la seva lluita treballant en la transició ecològica, basada en una agricultura ecològica, la sobirania alimentaria i la instauració de preus vertaders, recollint el lema de l’edició d’enguany.

En la conferència d’inauguració s’han mostrat exemples concrets de com avançar en aquesta transició. I també la intervenció del ministre federal d’Alimentació i Agricultura d’Alemanya Cem Özdemir ha deixat ben clara que s’han d’assegurar les collites a llarg termini amb pràctiques agràries sostenibles i no pensar només en un augment puntual dels rendiment hipotecant el futur utilitzant insums químics i explotació del sòl. Un dels missatges positius que ha tramés és el de l’aprovació de subministrament d’un 30% d’ingredients ecològics en la restauració col·lectiva que depèn de l’administració pública i també una proporció del 30% en els fons destinats a la recerca en l’agricultura ecològica. Ha esmentat també la importància d’un equilibri entre l’agricultura i la ramaderia que deixa espai per al consum de carn de qualitat.

Als diferents pabellons de la fira hi havia espais específics per a temes d’interès, com ara el vegà, l’espai innovador amb la presència d’empreses joves, i, per primera vegada, un espai de trobada d’ONGs. Un altre era de les “tendències” que s’havien detectat aquest any: glocal (fusió entre global i local), “interacció entre vegà i tradicional”, “menys és més” (fent referència tant als ingredients com els embalatges) i “nous edulcorants”.

Aquestes tendències es reflectien dins de l’espai de nous productes. Per donar només algun exemple, dins del camp de les begudes un cafè barrejat amb bolets asiàtics, diferents “xupitos” plens de vitamines, minerals i probiòtics i una mena de te concentrat. Després diferents productes oferint sabor umami, en pastes, concentrats... A més, productes amb missatge polític com els d’una empresa especialitzada en identificar productes tradicionals de zones de conflictes per donar-li visibilitat i ajudar mitjançant el comerç just, com per exemple infusions d’Ucraïna, un tipus de cereal de Palestina, safrà d’Afganistan, etc. I també productes amb una segona vida, com és el cas d’unes infusions amb la idea de ficar terra dins de les bossetes barrejada amb l’etiqueta que conté llavors, després de prendre’s la infusió. I finalment, des de l’Estat espanyol, es podia veure alguna cosa atractiva, com ara, productes combinant garrofa i taronja de Mallorca o briks de “Tiger nut drink” (orxata) de València amb un embalatge molt cridaner o també “Higo tinto” (Opuntia Dillenii) en pols com a superaliment.

Finalment, cal destacar el contingut i l'actualitat del programa del congrés que se celebrava en paral·lel, amb moltes exposicions i debats sobre l’actualitat del sector i espai d’intercanvi.