Amb el Reial Decret Llei publicat aquesta setmana, entrarà en vigor una baixada temporal de l’IVA de determinats aliments bàsics. Pel que fa al sector agrari també s’estableix un ajut directe per compensar l’augment del cost dels fertilitzants. Entrem en els detalls i la lletra petita!

Aquest 28 de desembre ha sortit publicat al BOE el “Real Decreto-ley 20/2022, de 27 de diciembre, de medidas de respuesta a las consecuencias económicas y sociales de la Guerra de Ucrania y de apoyo a la reconstrucción de la isla de La Palma y a otras situaciones de vulnerabilidad.”. Es tracta d’un document de 124 pàgines que complementa, modifica i/o prorroga les mesures publicades al llarg dels darrers mesos des de l’esclat dels preus de l’energia i la invasió d’Ucraïna, per, de fet, donar resposta a problemàtiques diverses.

Pel que fa al sector agroalimentari, destaca la baixada del tipus d’IVA d’un conjunt d’aliments bàsics. Diria que, des de la introducció de l’Impost sobre el Valor Afegit l’any 1986 a causa de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea i substituint l’anterior Impost general sobre Tràfic d’Empreses, mai s’havia modificat tant la seva estructura com ha passat ara des de les primeres intervencions arran de la pandèmia i l’inici de la pujada dels preus de l’electricitat l’any 2021. Fins llavors, es donaven només increments generals dels tipus de forma més o menys regular i algun canvi de categoria de tipus de segons quin producte.

Acostumats als tres tipus corresponent inicialment al tipus general, reduït i superreduït, ara ens trobem amb cinc tipus diferents amb la introducció del 0% (tècnicament té un tractament especial, ja que manté el dret a deducció) i el 5 (de l’electricitat, el gas, els olis i la pasta); aquest 5% sembla ser arbitrari però permet situar-se de forma més còmoda dins del que preveu la Directiva (UE) 2022/542.

Però hi ha dubtes de fons pel que fa a l’eficàcia de la baixada dels tipus de determinats aliments que ha d’ajudar a combatre la inflació i no reduir més el poder adquisitiu de les famílies. Començant amb els aspectes més socials, es tracta d’una mesura de la qual es beneficia tothom de forma igual i lineal, així que, la seva intenció serà principalment millorar les dades de l’increment de preus (la inflació) i els efectes que això suposa sobre l’economia en conjunt. Pel que fa a la millora de les rendes familiars, es completamenta amb els xecs de 200 EUR, però va totalment deslligat a la mesura sobre l’IVA.

El següent tema és com assegurar que s’abaixin realment els preus en tots els productes afectats i en tots els punts de venda!? Els productes subjectes a la baixada, poc elaborats, són principalment d’un preu reduït (segons el Panel de Consum del MAPA, la mitjana de valor de tots els aliments a l’octubre 2022 se situa en 2,68 EUR/ kg o l)  i un 4-5% de disminució costa de veure, a més amb un consumidor acostumat a descomptes de reclam molt elevats (entorn del 25-33%). Pensem per exemple en la baixada que suposaria en el preu d’una barra de pa d’un establiment 24 hores o una benzinera! L’altre és l’obligatorietat de transmetre la reducció al preu de venda final.

L’article 72.3. deixa clar que “La reducción del tipo impositivo beneficiará íntegramente al consumidor, sin que, por tanto, el importe de la reducción pueda dedicarse total o parcialmente a incrementar el margen de beneficio empresarial con el consiguiente aumento de los precios en la cadena de producción, distribución o consumo de los productos, sin perjuicio de los compromisos adicionales que asuman y publiciten los sectores afectados, por responsabilidad social. La efectividad de esta medida se verificará mediante un sistema de seguimiento de la evolución de los precios, independientemente de las actuaciones que corresponda realizar a la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia en el ámbito de sus competencias.” Però, com es farà aquest control? Al meu entendre, és pràcticament impossible. El que sí, es pot cobrir l’expedient en demanar a les empreses (de la gran distribució i/ o cadenes) els registres de preu a 31/12/2022 i a 2/1/2023, a part de fer inspeccions puntuals, i tot complert... A més, l’1 de gener acostuma a ser una data de modificacions de preu generalitzades, fet que pot justificar una certa compensació de pujades i baixades de preus entre aquestes dues dates.

Quant a l’aplicació pràctica, hi ha tot un seguit d’aspectes organitzatius i informàtics amb les seves despeses associades: modificació massiva selectiva dels preus en els sistemes informàtics, adequació de les senyalitzacions físiques dels preus en els prestatges -que suposa planificació, cost en tangibles i de personal per realitzar la tasca- modificació de catàlegs, llistats, bases de dades de preus online (per cert, com tractaran les plataformes -Amazon i cia- aquest tema?), modificació de formats de factures i tiquets de caixa, els tres dígits després de la coma del nou recàrrec d’equivalència (0,625%), les liquidacions de l’impost...

I tot això per tornar als tipus inicials d’aquí a pocs mesos. Amb això arribem a l’horitzó temporal de la mesura, ja que no es tracta d’un canvi permanent. Llavors, en aquell moment, més d’un podria justificar increments de preus amb l’increment de l’IVA...

Finalment, les darreres dades d’evolució de preus ja s’estaven relaxant, amb els preus de l’energia que (de mitjana anual) probablement ja no pujaran més amb tots els efectes sobre l’evolució dels costos de producció dels diferents sectors; això sí, queda encara pendent la baralla salarial. Em refereixo al fet que, la variació dels preus dels aliments a partir d’ara hauria d’anar a la baixa tant sí com no, o almenys sense augmentar més. És un escenari perfecte per disminuir els preus d’acord amb la modificació dels tipus, quedar bé, i al mateix temps per aprofitar la baixada de costos per refer-se o incrementar beneficis.

Queda la inclusió de l’ajut específic per a l’augment de costos dels fertilitzants. No hi voldria entrar gaire, però, si realment té els efectes desitjats sobre l’evolució de l’IPC, és dubtós. Especialment, si ens anem a l’apartat 10 de l’article corresponent (art. 30) que diu textualment “Los beneficiarios evitarán en el ámbito de sus respectivas responsabilidades que los costes en materia de fertilizantes, en el importe equivalente a la subvención percibida, se trasladen, total o parcialmente, a los precios de venta de los artículos producidos. El seguimiento de la evolución de los precios permitirá verificar la efectividad de esta medida” del qual jo llegeixo entre línies “feu el que pogueu...”.